[okfn-br] Fwd: [A2k] Declaration commons collaborative economy: Public policies recommendations to promote commons oriented models of the collaborative economy

Carolina Rossini carolina.rossini em gmail.com
Terça Maio 17 14:47:47 UTC 2016

---------- Forwarded message ----------
From: Mayo Fuster Morell <mayo.fuster em eui.eu>
Date: 2016-05-17 7:49 GMT-04:00
Subject: [A2k] Declaration commons collaborative economy: Public policies
recommendations to promote commons oriented models of the collaborative
To: a2k em lists.keionline.org, ces em columbia.edu, citasa em list.citasa.org

I hope of interest of people in this list, Mayo



Launching of the Declaration for a commons collaborative economy: Public
policies recommendations to promote commons oriented models of the
collaborative economy

We are please to announce the launching of version 0.3 of the Declaration
for a commons collaborative economy. The Declaration aims first to
highlight the importance to distinguish several models of collaborative
economy -depending on the type of economy, technology and knowledge access
that are based on- , as well as the relevance of a commons-oriented model
within the collaborative economy. Second, to provide policy recommendations
for the public administrations, generally,  and specifically for the design
process of regulatory guidelines engaged by the European Commission and
Committee of Regions of the European Union. In this regard, the document
provides more than 120 policies recommendations.

The Declaration is the result of a process of co-creation of public
policies which included several channels of online consultation and
participation, and the debate at an international event that took place in
Barcelona in March 2016, which gathered more than 400 experts, citizens and
sector representatives, ending in this joint statement of public policies
for the collaborative economy.

Complete version: http://procomuns.net/en/policy/

Summary of Declaration for a commons collaborative economy: Public policies
recommendations to promote the commons oriented models of the collaborative

Collaboration means Economy

Collaboration in achieving shared objectives and the provision of goods and
services that meet the needs of the population and ensure a decent life is,
or should be, the purpose of the economy. The adoption of new information
technologies and communication has greatly reduced coordination and
collaboration transaction costs, generating a universe of new opportunities.

Commons as a third productive model

Commons-based production is accomplished by communities who work for mutual
and collective benefit under the principles of participation and shared
governance, resulting in collective property and open access resources and
services. Commons is a third model that breaks with the binomial
market-state notion, formed -allegedly- by the only two organizational
models able to meet the needs of the population; it aspires to have a more
respectful balance between the conventional replication system and that of
a caring social economy, as well as looking after the Environment.

The most renowned and highly successful cases are Free Software (which
dominates over proprietary software in many fields, including for example
Internet servers) and Wikipedia (a global leader in free knowledge and
online participation), which demonstrated that the commons model can
succeed and have more presence than traditional proprietary economic models
in sectors where it operates. Commons-based production is growing at a fast
pace, expanding into many areas.

What economy do we want? Extractive and privative collaborative economy vs
social, solidarity and commons economies

Recently, we have seen the emergence and growth of hybrid models that adopt
the same ethos and present organizational rationales that are similar to
the collaborative commons economic model, based on principles of
collaboration, but which in turn -at the same time- privatize other aspects
and layers (that are privately owned and which do not allow people who
contribute to intervene in its governance model). This is the case of Uber
and Airbnb, multinational corporations based in Silicon Valley, which
behave in the style of the prevailing globalized capitalist economic model,
based on extracting profits through networked collaboration.

The collaborative economy has been on the one hand readapted to a deepening
process of economic models, driven primarily by profit and speculation
(Internet as the new bubble, like real estate in the past), creating severe
inequalities and loss of rights, and on the other hand, it is a reality
that allowed the principles of a cooperative, social and solidarity economy
to ascend and gain centrality, with great potential for economic
transformation and innovative solutions for social and political exclusion
problems, as well as environmental sustainability. It is time to choose
what type of collaborative economy -and in the end what kind of economy- we

An economic model for a different economy: from privatization to

The commons collaborative economy also represents a different public policy
model. Organizational commons models can be an inspiration for public
administrations, becoming more efficient and making better use of public
resources, as well as opening new channels for the participation and
activation of civil society in solving common problems and public needs
through commons-private partnerships. It is a way of moving from prevailing
privatization -within the globalization crisis cycle- to "commonification",
through the involvement of citizens and democratic institutions in the
provision and production of public goods and services, without having to
fall into a private framework or state re-centralization, but via the
activation of citizenship.

Now is the time for promoting public policies for changes towards a commons
based collaborative economy

Now is the time for administrations and governments to join and strengthen
this type of collaborative economy, ignoring the one that is appropriating
its name, taking action to stop the enclosure of knowledge and digital
commons. Now is the time because the emerging role of cities and
municipalities as operating systems of change is coming together, as well
as the need to advance towards shared solutions against inequalities,
participation in and with institutions, testing of new formulas in which
economic activity is understood in a holistic way and at the service of the

The collaborative commons economy: what are we talking about?
Guiding principles

The guiding principles of the collaborative commons economy approach, and
the things we can do, therefore, in order to address the initiatives
designed to promote and foster a collaborative economy (taking into account
the different actors involved) would be:

What kind of economy?

 *   One that seeks to provide a service or resource that is economically
sustainable, without putting profit above the purpose of service or
entering into speculative dynamics.

 *   One that recognizes beyond monetary value through governance
procedures adopted to ensure the control of value generated by users and
community members.

 *   One in line with company procedures related to the cooperative, social
and solidarity economy, such as cooperative tradition and the third sector
(e.g. foundations representing the community).

 *   One which is attentive and responsible for externalities generated,
both in terms of environmental and social reproduction.

 *   One that includes principles of equality and justice in the
development and distribution of work, focusing on the welfare of people in
the governance of the community.

What kind of knowledge?

 *   Open knowledge through the use of open licenses (such as Creative
Commons licenses). One that seeks to promote access and reclaim the
resources generated through public or collective ownership.

What kind of technology?

 *   Technology options that favor the transparency, participation and
freedom of citizens, taxpayers and users. In this sense, one based on free
software, open standards and if possible on decentralized architectures.

>From the Barcola group (Barcelona Col·laborativa) and the collaborative
peer production initiatives under its umbrella, informed by the research
developed by the Dimmons.net group at IN3-UOC and the P2Pvalue European
Project, in connection with the procomuns.net conference (March 2016
Barcelona, which had more than 400 participants), and as a result of an
open parallel process of participation in the co-design of public policies,
we ​​propose this set of recommendations, followed by specific measures:

General principles

 *   Economic policy: To support SMEs following the rationale of a
cooperative economy, social solidarity and the companies with production
and consumption patterns which take care of the environment, social
reproduction and which are inclusive. This means adapting business methods
and the role of the citizen as a producer in the collaborative commons
economy .

 *   Technology policy: To support free and decentralized technologies.

 *   Political knowledge and innovation: To support open knowledge and
ensure that innovation is funded by public funds available under free

 *   Public policy (public administration / public services): To encourage
the creation of partnerships between public administrations and the
collaborative commons economy, within the strategy to move from
privatization to "commonification".

Among more than 120 proposals generated, these 10 measures below are an
example of the ones with more support from participants at the procomuns.net
event, which were prioritized and subsequently joined an extensive
collection of policies in a working document which is available here <
http://procomuns.net/en/policy/> <http://procomuns.net/en/policy/>

 1.  Improving regulations for a commons collaborative economy: Explore new
forms of legislation on legal / economic subjects, beyond multinational
profit models, that promote participatory governance, a social mission and
/ or environmental sustainability.

 2.  Promote the incubation of new projects and initiatives in the
collaborative commons economy: Create an incubator with physical and
technological infrastructure designed for commons, and facilitate access to
resources for collective commons entrepreneurship, which -apart from the
positive social impact- would promote viable projects meeting the criteria
of openness, reusability, transparency, etc.

 3.  Promote existing formulas or enhance new ones for financing commons
initiatives: Create a call to fund innovative pilot projects co-financed by
a match-funding model, which in turn creates a “pool” for projects with
commons criteria, ultimately combining individual crowdfunding with seed
funding, which multiplies each citizen’s input.

 4.  Adopting or reassigning the use of spaces and other public
infrastructures for this sector: Enable joint management of workspaces and
empty premises for the work and development of collaborative commons
production projects, facilitating mobility and the sharing and promotion of
sector professionals and stakeholders.

 5.  Change how public administrations operate internally on some fronts
linked to commons: Conduct a pilot scheme in which public bodies and
governments use community actors or services as commons companies, such as
guifi.net infrastructures for digital communication.

 6.  Combat malpractice and corruption in government policy in the field of
technology and knowledge: Mandatory registration of meetings and contacts
with lobbyists and lobbyists representing the economic interests of large
telecommunications and technology services corporations.

 7.  Assist in promoting cities and neighbourhoods in order to bring their
economies and other related sectors closer: To promote a network of open
manufacturing spaces, such as FabLabs, makerspaces, libraries, community
centers and other municipal bodies or educational programs with municipal
participation, focusing on economic recovery, reuse and stimulus.

 8.  Expand city brands in terms of the external visibility of local
initiatives: Promote organic, social, repairable -with no planned
obsolescence-, transparent, open and free source product seals.

 9.  Making sure investments in major technological events contribute to
promoting local commons: Promoting conferences and major events in cities
to give visibility and support to the collaborative commons economy,
ensuring the promotion of open technology and local commons experiences.

 10. Encourage and support the research and understanding of this
phenomenon in order to move forward: Provide open access to public data on
economic and social aspects, entrepreneurship, support actions, results,
etc. (always respecting privacy regulations).


Contact: info em dimmons.net<mailto:info em dimmons.net>


Llançament de la Declaració per a una economia col·laborativa procomú:
recomanacions de polítiques públiques per a promoure models procomuns
orientats a l'economia col·laborativa.

Estem encantats d'anunciar-vos el llançament de la versió 0.3 de la
Declaració per a una economia col·laborativa procomú. La declaració té com
a primer objectiu posar en relleu la importància a l’hora de distinguir
entre els diferents models d'economia col·laborativa -bassats en funció del
tipus d'economia, tecnologia i accés al coneixement-, així com la
rellevància d’un model orientat als béns procomuns dins de l'economia
col·laborativa. En segon lloc, per proporcionar recomanacions polítiques
per a les administracions públiques, en general, i específicament pel
procés en el disseny de les directrius reguladores empreses per la Comissió
Europea i el Comite de les Regions de la Unió Europea. En aquest sentit, el
document ofereix més de 120 recomanacions polítiques.

La declaració és el resultat d'un procés de co-creació de polítiques
públiques que van incloure diversos canals de consulta i participació a
través de la xarxa i el debat en un esdeveniment internacional que va tenir
lloc a Barcelona durant el mes de març de l’any 2016, que va reunir a més
de 400 experts, ciutadans i representants del sector, que conclou en
aquesta declaració conjunta de polítiques públiques per a l'economia

Versió complerta: http://procomuns.net/ca/politiques/

Resum:  Declaració procomuns i propostes de polítiques per l’economia
col·laborativa procomú a Barcelona

Col·laboració és economia

La col·laboració per la provisió de béns i serveis que cobreixen les
necessitats de la població i garanteixen una vida digna és, i encara ho
hauria de ser més, la finalitat del sistema econòmic. L’adopció de les
noves tecnologies d'informació i comunicació ha reduït enormement els
costos de coordinació i transacció de la col·laboració, obrint un univers
de noves oportunitats.

El procomú com a tercer model productiu

La producció procomú es caracteritza per comunitats que col·laboren pel
benefici mutu i col·lectiu sota principis de participació i govern conjunt
del procés, que resulten en recursos i serveis de propietat col·lectiva o/i
accés públic. És un tercer model que trenca el binomi Estat-Mercat com els
dos únics models d'organització per cobrir les necessitats de la població,
i que vol tenir un equilibri més respectuós amb el sistema de reproducció
social i l’economia de les cures, així com el medi ambient.

Els casos més coneguts i de gran èxit són el programari lliure (que domina
per sobre del programari privatiu en molts camps de programari, com en el
de servidors a Internet) o la Viquipèdia (referent global del coneixement
lliure i la participació en línia), iniciatives on el model procomú pot
arribar a tenir en la indústria en què opera més presència que models
econòmics tradicionals i privatius d'empresa. La producció procomú està
creixent ràpidament, expandint-se a moltes àrees.

Barcelona i Catalunya com a referents internacionals

Barcelona, i Catalunya, ha estat una regió clau a Europa en el
desenvolupament d'aquest model procomú amb un important capital creatiu i
d'innovació, comptant amb un gran potencial per a la consolidació d’un
sector productiu robust i per a consolidar-se com a regió de referència al

Quina economia volem? Economia col·laborativa extractiva i privativa versus
economia social, solidaria i procomú

Més recentment, hem vist l'aparició i creixement de models híbrids que
adopten el mateix esperit i presenten lògiques d'organització similars al
model d'economia col·laborativa procomú, basats en principis de
col·laboració, però privatitzant altres aspectes (sense que les persones
que contribueixin puguin intervenir en la seva governança i model de
propietat privada). És el cas d’Uber o Airbnb, corporacions multinacionals
amb base a Sillicon Valley, a l'estil dels models econòmics del capitalisme
globalitzat imperant, basats en treure profit de la col·laboració en xarxa.

L'economia col·laborativa ha estat per una banda, per tant, readaptada per
un procés d'aprofundiment de models econòmics guiats fonamentalment pel
lucre i l'especulació (Internet com a la nova bombolla, semblant a la
immobiliària), generant greus desigualtats i pèrdua de drets, com per altra
banda és una realitat que ha fet escalar i guanyar centralitat als
principis de l’economia cooperativa, social i solidària, amb un gran
potencial de transformació econòmica i per contribuir a resoldre problemes
d'exclusió social o mediambientals.  És el moment de triar quina economia
col·laborativa, i a la fi, quina economia volem.

Un model econòmic per a una altra política: de la privatització a la

L'economia col·laborativa procomú també representa un model econòmic per a
una altra política. Els models organitzatius procomuns poden constituir un
model per fer les operacions de l’administració pública més eficients, i
per fer un millor ús públic dels recursos, així com per a obrir més canals
de participació i activació de la societat civil en la resolució de
problemes comuns i necessitats publiques, a través de partenariats
comuns-privats. Constitueix una via per passar de la privatització
imperant, en el primer cicle de globalització econòmica de la crisi, a la
"commonificació" amb la involucració de la ciutadania en la provisió i
producció de béns i serveis públics, sense haver de caure en lògiques
privades i sense que la seva implementació passi per la recentralització en
l'Estat, sinó l'activació de la ciutadania.

És el moment per promoure polítiques públiques pel canvi cap a l'economia
col·laborativa procomú

Ara és el moment d'acompanyar i potenciar des de les administracions aquest
tipus d'economia col·laborativa, enfront d'una altra que se n'està
apropiant el nom. Que les administracions actuïn per aturar l’encerclament
del coneixement i el procomú digitals. És el moment perquè es dóna la
coincidència de nous municipalismes i del rol emergent de les ciutats com a
sistemes operatius del canvi, així com la necessitat d'avançar cap a
solucions compartides davant de les desigualtats, la participació en i amb
les institucions, i l'experimentació de noves fórmules on l'activitat
econòmica sigui entesa de forma holística, i al servei de les persones.

L’economia col·laborativa procomú: de què estem parlant?
Principis guia

Els principis guia de l'apropament d'economia col·laborativa procomú, i les
preguntes que ens podem fer, per tant, a l’hora d’abordar la qüestió de
quines iniciatives d’economia col·laborativa promoure i fomentar (des dels
diferents actors implicats) en aquest nou ecosistema de l’economia social i
digital, vindrien a ser:

 *   Quina economia?

    *   Aquella que busca donar un servei o recurs de manera sostenible
econòmicament, sense posar el profit per sobre de la seva finalitat de
servei o entrar en dinàmiques especulatives.

    *   Aquella que reconeix valor més enllà del monetari i que adopta
modalitats de governança que asseguren el control del valor generat o/i la
seva direcció per part de la comunitat d’usuàries o membres.

    *   En la línia de modalitats d’empresa lligades a l'economia
cooperativa, social i solidària, com la tradició cooperativista, i el
tercer sector, com per exemple fundacions amb representació de la comunitat.

    *   Que és responsable amb les externalitats que genera, ja sigui en
termes mediambientals o de reproducció social.

 *   Quin coneixement? Coneixement obert amb la utilització de llicències
lliures o de procomú (com les llicències Creative Commons). Aquell que
busca afavorir l'accés i reapropiació als recursos generats i la propietat
col·lectiva o pública.

 *   Quina tecnologia? Opcions tecnològiques que afavoreixin la
transparència, participació i llibertat dels contribuents i persones
usuàries. En aquesta línia,  basats en programari lliure, estàndards oberts
i en la mesura que sigui possible en arquitectures descentralitzades.

Des del grup impulsor de BarCola (“Barcelona Col·laborativa”) i les
entitats de producció procomú que agrupa, informat per la recerca
desenvolupada pel grup Dimmons.net al IN3-UOC i el projecte Europeu
P2Pvalue, i com a resultat de la connexió amb les jornades Procomuns.net
(Barcelona, març de 2016) en què van participar més de 400 persones, com a
resultat d’un procés de cocreació de polítiques públiques obert de
participació paral·lel i coherent amb el de les consultes del Pla d’Acció
Municipal (PAM) de l’Àrea de Participació de l’Ajuntament de Barcelona,
proposem un seguit de recomanacions, seguides de mesures concretes per a
les administracions, i concretament l’Ajuntament de Barcelona, per a què
s’adoptin en estreta cooperació amb la societat civil, altres entitats
interessades i el teixit productiu de la ciutat:

Principis generals

 *   Política econòmica: donar suport a petites i mitjanes empreses seguint
la lògica de l'economia cooperativa, social i solidària, i d'aquelles
empreses amb models de consum i producció que tinguin cura del medi
ambient, la reproducció social i siguin inclusives. La qual cosa comporta
la necessària adaptació de les modalitats d'empresa i el rol del ciutadà
com a productor a l’economia col·laborativa procomú.

 *   Política tecnològica: donar suport a tecnologies lliures i

 *   Política de coneixement i innovació: donar suport al coneixement
obert, i garantir que la innovació finançada amb recursos públics estigui a
disposició sota llicències lliures.

 *   Política pública (administració pública/serveis públics): Incentivar
la creació de partenariats entre administració pública i economia
col·laborativa procomú. Dins de l'estratègia d'apostar per passar de la
privatització a la “commonificació”.

Com a mostra, entre més de 120 propostes generades aquestes són les 10
mesures amb més suport per part dels participants a les jornades de
procomuns.net, que es van prioritzar i posteriorment sumar a un recull
extens en un document de treball complet que es pot consultar des de <
http://procomuns.net/ca/politiques/> <http://procomuns.net/ca/politiques/>

 1.  Millora de regulacions per a l’economia col·laborativa procomú:
estudiar noves formes de legislació sobre els subjectes jurídics/econòmics,
més enllà de models multinacionals pel lucre, que posin per davant la
governança participativa, la missió social i/o la sostenibilitat

 2.  Impulsar la incubació de nous projectes i iniciatives d’economia
col·laborativa procomú: crear una incubadora amb infraestructura física i
tecnològica pensada pel procomú, així com facilitat recursos per a
l’emprenedoria col·lectiva procomú, que a banda de l’impacte social positiu
promogui projectes viables que compleixin amb criteris d’obertura,
reutilització, transparència, etc.

 3.  Fomentar fórmules existents o habilitar-ne de noves per al finançament
de les iniciatives procomuns: fer una crida al finançament d’experiències
pilot innovadores amb un model cofinançat (match-funding) que faci efecte
crida de projectes amb criteris procomuns, combinant el micromecenatge
individual amb l’efecte multiplicador d’un capital llavor que multipliqui
cada aportació ciutadana.

 4.  Adoptar o reassignar l’ús d’espais i altra infraestructura municipal
per al sector: Habilitar la gestió mancomunada d’espais de treball i locals
buits per al treball i desenvolupament de projectes de producció
col·laborativa procomú, facilitant la mobilitat, compartició, conciliació i
impuls del sector entre professionals i interessats.

 5.  Canviar com opera internament l’Ajuntament en alguns fronts vinculats
al procomú: realitzar una experiència pilot en què l’Ajuntament faci servir
serveis d’actors o comunitats que funcionen com empreses procomuns, com ara
guifi.net per a infraestructures de comunicació digital.

 6.  Combatre la mala pràctica de les administracions i la corrupció en
l'àmbit de polítiques tecnològiques i de coneixement: Registre obligatori
de reunions i contactes amb els lobbys o grups de pressió que representen
interessos econòmics de les grans corporacions en telecomunicacions o
serveis tecnològics.

 7.  Ajudar en la difusió local i per barris per apropar-ne sectors i
altres economies afins: promoure una xarxa d’espais oberts de fabricació
com els ateneus de fabricació, fablabs i espais maker, amb programes
educatius, enfocats a la reparació i reutilització i incentius econòmics.

 8.  Ampliar el segell Barcelona en clau de visibilitat exterior de les
iniciatives locals: promoure segells de producte ecològics, socials, sense
obsolescència programada, reparables, transparents i de codi obert i lliure.

 9.  Que les inversions en grans esdeveniments tecnològics recaiguin en la
promoció del procomú local: potenciar que els congressos i grans
esdeveniments de Barcelona donin visibilitat i suport a l’economia
col·laborativa procomú, i que se’n promogui per exemple la tecnologia
oberta o donant (encara) més visibilitat a experiències locals rellevants.

 10. Incentivar i donar suport a la recerca i comprensió del fenomen per a
seguir avançant: generar accés lliure a dades públiques sobre aspectes
econòmics i socials, emprenedoria, accions de suport, resultats, etc.
(sempre amb respecte a normatives de privacitat i la permanència de dades).


Contact: info em dimmons.net<mailto:info em dimmons.net>


Lanzamiento de la Declaración para una economía colaborativa procomún:
recomendaciones de políticas públicas para promover modelos procomunes
orientados a la economía colaborativa.

Estamos encantados de anunciar el lanzamiento de la versión 0.3 de la
Declaración para una economía colaborativa procomún. La Declaración tiene
como primer objetivo poner en relieve la importancia a la hora de
distinguir entre los diferentes modelos de economía colaborativa -basados
en función del tipo de economía, tecnología y acceso al conocimiento-, así
como la relevancia de un modelo orientado a los bienes procomunes dentro de
la economía colaborativa. En segundo lugar, para proporcionar
recomendaciones políticas para las administraciones públicas, en general, y
concretamente para el proceso de diseño de las directrices reguladoras
emprendidas por la Comisión Europea y el Comité de las Regiones de la Unión
Europea. En este sentido, el documento ofrece más de 120 recomendaciones

La Declaración es el resultado de un proceso de co-creación de políticas
públicas que incluyeron varios canales de consulta y participación a través
de la red y el debate en un evento de carácter internacional que tuvo lugar
en Barcelona durante el mes de marzo del año 2016, que consiguió reunir a
más de 400 expertos, ciudadanos y representantes del sector, que concluye
en esta declaración conjunta de políticas públicas para la economía

Versión completa: http://procomuns.net/es/politicas/

Declaración procomuns y propuestas de políticas para la economía
colaborativa procomún

La colaboración es economía

La colaboración en la consecución de objetivos compartidos orientada a la
provisión de bienes y servicios que cubren las necesidades de la población
y para garantizar una vida digna es, y debería serlo aún más, el fin del
sistema económico. La adopción de las nuevas tecnologías de información y
comunicación ha reducido enormemente los costes de coordinación y
transacción de la colaboración, abriendo un universo de nuevas

El procomún como tercer modelo productivo

La producción procomún se caracteriza por comunidades que colaboran por el
beneficio mutuo y colectivo, bajo principios de participación y gobierno
conjunto del proceso, que resultan en recursos y servicios de propiedad
colectiva y/o de acceso público. Es un tercer modelo que rompe el binomio
Estado-Mercado como los dos únicos modelos de organización para cubrir las
necesidades de la población, y que aspira a un equilibrio más respetuoso
con el sistema de reproducción social y la economía de los cuidados y con
el medio ambiente.

Los casos más conocidos y de gran éxito son el software libre (que domina
por encima del privativo en muchos campos de software, como en el de los
servidores en Internet) o la Wikipedia (referente global del conocimiento
libre y de la participación en línea), iniciativas en las que el modelo
procomún puede llegar a tener más presencia en la industria en la que opera
que modelos económicos tradicionales y privativos de empresa. La producción
procomún está creciendo rápidamente, expandiéndose a muchas áreas.

¿Qué economía queremos? Economía colaborativa extractiva y privativa versus
economía social, solidaria y procomún

Más recientemente, hemos visto la aparición y el crecimiento de modelos
híbridos, que adoptan el mismo espíritu y presentan lógicas de organización
similares al modelo de economía colaborativa procomún, basados en
principios de colaboración, pero privatizando otros aspectos (sin que las
personas que contribuyan puedan intervenir en su gobernanza y con un modelo
de propiedad privada). Es el caso de Uber o Airbnb, corporaciones
multinacionales con base en Silicon Valley, al estilo de los modelos
económicos del capitalismo globalizado imperante, basados en lucrarse
gracias a la colaboración online.

La economía colaborativa ha sido, por un lado, readaptada por un proceso de
profundización de modelos económicos guiados fundamentalmente por el lucro
y la especulación (Internet como nueva burbuja, similar a la inmobiliaria),
generando graves desigualdades y pérdida de derechos; y, por otro lado es
una realidad que ha hecho escalar y ganar centralidad a los principios de
la economía cooperativa, social y solidaria, con un gran potencial de
transformación económica y para contribuir a resolver problemas de
exclusión social y política, así como medioambientales. Es el momento de
elegir qué economía colaborativa, y en definitiva, qué economía queremos.

Un modelo económico para otra política: de la privatización a la

La economía colaborativa procomún también representa un modelo económico
para otra política. Los modelos organizativos de procomún pueden constituir
un modelo para hacer más eficientes las operaciones de la administración
pública y para hacer un mejor uso público de los recursos y para abrir más
canales de participación y activación de la sociedad civil en la resolución
de problemas comunes y de necesidades públicas, a través de partenariados
comunes-privados. Constituye una vía para pasar de la privatización
imperante, en el primer ciclo de globalización económica en crisis, a la
"commonificación", con la involucración de la ciudadanía y de las
instituciones democráticas en la provisión y producción de bienes y
servicios públicos, sin tener que caer en lógicas privadas y sin que su
implementación pase por la recentralización basada en el Estado, sino en la
activación de esta misma ciudadanía.

Es el momento para promover políticas públicas para el cambio hacia una
economía colaborativa procomún

Ahora es el momento de que las administraciones acompañen y potencien este
tipo de economía colaborativa frente a otra que se está apropiando del
nombre, de que las administraciones actúen para frenar el cerco al
conocimiento y a los procomunes digitales. Ahora es el momento, porque se
da la coincidencia de los nuevos municipalismos y del rol emergente de las
ciudades como sistemas operativos del cambio, y también la necesidad de
avanzar hacia soluciones compartidas frente a las desigualdades, la
participación en y con las instituciones y la experimentación de nuevas
fórmulas en las que la actividad económica sea entendida de forma holística
y al servicio de las personas.

La economía colaborativa procomún: ¿de qué estamos hablando?
Principios guía

Los principios guía del acercamiento a la economía colaborativa procomún y
las preguntas que nos podemos hacer, por tanto, a la hora de abordar la
cuestión de qué iniciativas de economía colaborativa promover y fomentar
(desde los diferentes actores implicados) vendrían a ser:

¿Qué economía?

 *   Aquella que busca dar un servicio o recurso de forma económicamente
sostenible, sin poner el lucro por encima de su finalidad de servicio ni
entrar en dinámicas especulativas.

 *   Aquella que reconoce valor más allá del monetario y que adopta
modalidades de gobernanza que aseguran control del valor generado y/o su
dirección por parte de la comunidad de usuarias o miembros.

 *   La que está en la línea de modalidades de empresa ligadas a la
economía cooperativa, social y solidaria, como la tradición cooperativista,
y el tercer sector (por ejemplo, fundaciones con representación de la

 *   La que es responsable con las externalidades que genera, ya sea en
términos medioambientales o de reproducción social.

 *   La que incluye principios de equidad y de justicia en el desarrollo y
en la distribución del trabajo, centrándose en el bienestar de las personas
y en la gobernanza de la comunidad.

¿Qué conocimiento? Conocimiento abierto con la utilización de licencias
libres o de procomún (como las licencias Creative Commons). La que busca
favorecer el acceso y la reapropiación de los recursos generados y la
propiedad colectiva o pública.

¿Qué tecnología? Opciones tecnológicas que favorezcan la transparencia, la
participación y la libertad de los contribuyentes, ciudadanos y usuarios.
En esta línea, basadas en software libre, estándares abiertos y, en la
medida de lo posible, en arquitecturas descentralizadas.

Desde el grupo impulsor de Barcola (Barcelona Colaborativa) y las entidades
de producción procomún que agrupa, informados por la investigación
desarrollada por el grupo Dimmons.net del IN3-UOC y el proyecto Europeo
P2Pvalue, y como resultado de las jornadas Procomuns.net (Barcelona, marzo
de 2016) en que participaron más de 400 personas, y en las que se abrió un
proceso de cocreación de políticas públicas en paralelo a las consultas del
Plan de Acción Municipal (PAM) del Área de Participación del Ayuntamiento
de Barcelona, proponemos una serie de recomendaciones, seguidas de medidas
concretas para las administraciones, para que se adopten en estrecha
cooperación con la sociedad civil, otras entidades interesadas y el tejido

Principios generales

 *   Política económica: apoyar a pequeñas y medianas empresas, siguiendo
la lógica de la economía cooperativa, social y solidaria, y a las empresas
con modelos de consumo y producción que tengan cuidado del medio ambiente,
la reproducción social y sean inclusivas, lo cual comporta la necesaria
adaptación de las modalidades de empresa y del rol de la ciudadanía como
productora en la economía colaborativa procomún.

 *   Política tecnológica: apoyar las tecnologías libres y descentralizadas.

 *   Política de conocimiento e innovación: apoyar el conocimiento abierto
y garantizar que la innovación financiada con recursos públicos esté a
disposición bajo licencias libres.

 *   Política pública (administración pública/servicios públicos):
incentivar la creación de partenariados entre la administración pública y
la economía colaborativa procomún, en el marco de la estrategia de apostar
por pasar de la privatización a la "commonificación".

Como muestra, entre más de 120 propuestas generadas estas son las diez
medidas con más apoyo por parte de los participantes en las jornadas de
procomuns.net, que se priorizaron y posteriormente sumaron a una
recopilación extensa en un documento de trabajo completo que se puede
consultar desde <http://procomuns.net/es/politicas/> <
http://procomuns.net/es/politicas/> http://procomuns.net/es/politicas/

 1.  Mejora de regulaciones para la economía colaborativa procomún:
estudiar nuevas formas de legislación sobre los sujetos
jurídicos/económicos, más allá de modelos multinacionales de lucro, que
antepongan la gobernanza participativa, la misión social     y/o la
sostenibilidad medioambiental.

 2.  Impulsar la incubación de nuevos proyectos e iniciativas de economía
colaborativa procomún: crear una incubadora con infraestructura física y
tecnológica pensada para el procomún y facilitar recursos para el
emprendimiento colectivo procomún, que aparte del impacto social positivo
promueva proyectos viables que cumplan con criterios de apertura,
reutilización, transparencia, etc.

 3.  Habilitar fórmulas existentes o nuevas para la financiación de las
iniciativas procomunes: hacer un llamamiento a la financiación de
experiencias piloto innovadoras con un modelo cofinanciado
 (match-funding) que provoque un efecto de llamada de proyectos con
criterios procomún, combinando el micromecenazgo individual con el efecto
multiplicador de un capital semilla que multiplique cada aportación

 4.  Adoptar o reasignar el uso de espacios y de otras infraestructuras
 municipales para el sector: habilitar la gestión mancomunada de espacios
de trabajo y de locales vacíos para el trabajo y desarrollo de proyectos de
producción colaborativa procomún, facilitando la movilidad, compartición e
impulso del sector entre profesionales y personas interesadas.

 5.  Cambiar cómo opera internamente el Ayuntamiento en algunos frentes
vinculados al procomún: Realizar una experiencia piloto en la que el
Ayuntamiento utilice servicios de actores o comunidades que funcionan como
empresas procomún, como guifi.net o similares para     infraestructuras de
comunicación digital.

 6.  Combatir la mala práctica de las administraciones y la corrupción en
el ámbito de políticas tecnológicas y de conocimiento: registro obligatorio
de reuniones y contactos con los lobbies que representan intereses
económicos de las grandes corporaciones en telecomunicaciones o servicios

 7.  Ayudar en la difusión local y por barrios para acercar sectores y
otras economías afines: promover una red de espacios abiertos de
fabricación, como ateneos de fabricación, FabLabs y “espacios maker”, con
programas educativos, enfocados a la reparación y reutilización y von
incentivos económicos.

 8.  Ampliar la visibilidad de la ciudad en clave de promoción exterior de
las iniciativas locales: promover sellos de producto ecológicos, sociales,
sin obsolescencia programada, reparables, transparentes y de código abierto
y libre.

 9.  Que las inversiones en grandes eventos recaigan en la promoción del
procomún local: potenciar que los congresos y grandes eventos de la ciudad
den visibilidad y apoyo a la economía colaborativa procomún y que se
promueva, por ejemplo, la tecnología abierta o se dé (todavía) más
visibilidad a experiencias locales relevantes.

 10. Incentivar y apoyar la investigación y comprensión del fenómeno para
seguir avanzando: generar acceso libre a datos públicos sobre aspectos
económicos y sociales, emprendimiento, acciones de apoyo, resultados, etc.
(siempre con respeto a normativas de privacidad y a la permanencia de


Contact: info em dimmons.net<mailto:info em dimmons.net>


 «·´`·.(*·.¸(`·.¸ ¸.·´)¸.·*).·´`·»
«·´¨*·¸¸« Mayo Fuster Morell ».¸.·*¨`·» @Lilaroja
 «·´`·.(¸.·´(¸.·* *·.¸)`·.¸).·´`·»

Faculty Affiliated. Berkman Center for Internet and Society. Harvard
Director research on digital commons. Internet Interdisciplinary Institute.
Open University of Catalonia.
Researcher. Institute of Government and Public Policies. Autonomous
University of Barcelona.
Ph.D European University Institute

Website: http://www.onlinecreation.info
Phone: 0034-648877748

The information transmitted is intended only for the person or entity to
which it is addressed and may contain confidential and/or privileged
material. Any review, retransmission, dissemination, distribution,
forwarding, or other use of, or taking of any action in reliance upon, this
information by persons or entities other than the intended recipient is
prohibited without the express permission of the sender. If you received
this communication in error, please contact the sender and delete the
material from any computer.
A2k mailing list
A2k em lists.keionline.org


*Carolina Rossini *
*Vice President, International Policy*
*Public Knowledge*
*http://www.publicknowledge.org/ <http://www.publicknowledge.org/>*
+ 1 6176979389 | skype: carolrossini | @carolinarossini
-------------- Próxima Parte ----------
Um anexo em HTML foi limpo...
URL: <http://lists.okfn.org/pipermail/okfn-br/attachments/20160517/49b2dc7f/attachment-0004.html>

Mais detalhes sobre a lista de discussão okfn-br